·
Identificació dels diferents tipus de nombres
(naturals,
enters, racionals i irracionals).
·
Representació i ordenació sobre la recta dels nombres reals, utilitzant
el procediment adequat segons que es tracti de nombres naturals, enters,
racionals o irracionals.
·
Utilització d'aproximacions de nombres reals d'acord amb la precisió
requerida.
·
Realització de càlculs amb aproximacions decimals i control de l'error
comès; obtenció d'una fita d'aquest error.
·
Utilització correcta de la notació científica i operació (amb
calculadora o sense) amb nombres expressats en aquesta notació.
·
Representació i ordenació sobre la recta de nombres reals.
·
Identificació d'intervals de nombres reals, coneixement de les
diferents notacions utilitzades per a denotar‑los i representació gràfica sobre
la recta.
·
Realització de diferents operacions amb radicals, amb la reducció
prèvia, si cal, a índex comú o l'extracció de factors del radical.
·
Racionalització de diverses expressions emprant el procediment adequat
segons el tipus de denominador.
·
Comprensió de la importància dels formalismes matemàtics com a mètode
de representació i manipulació de la informació.
·
Comprensió de la importància de les Matemàtiques com a eina útil per a
construir i desenvolupar el coneixement humà en els camps social i cultural.
·
Identificació d'una expressió algèbrica com a
monomi o com a polinomi, reconeixement dels seus elements (coeficients,
indeterminada, grau) i identificació de monomis semblants.
·
Realització d'operacions amb monomis i polinomis.
·
Identificació de múltiples i divisors d'un
polinomi.
·
Aplicació amb soltesa de la regla de Ruffini per a
efectuar la divisió d'un polinomi entre un binomi.
·
Obtenció del valor numèric d'un polinomi sense
substituir i càlcul del residu d'una divisió sense efectuar-la, mitjançant
l'aplicació del teorema del residu.
·
Descomposició en factors d'un polinomi triant el
mètode més convenient: treure factor comú, comprovar si es tracta d'una
identitat notable, trobar-ne les arrels...
·
Obtenció del m.c.m. i el M.C.D. de dos o més
polinomis a partir de llur descomposició factorial.
·
Obtenció de fraccions algèbriques equivalents a
una fracció donada i aplicació d'aquesta equivalència a la simplificació de
fraccions algèbriques i a la reducció de fraccions algèbriques a comú
denominador.
·
Realització d'operacions combinades amb fraccions
algèbriques, tenint en compte la jerarquia de les operacions i l'ús de
parèntesis.
·
Presentació de la resolució d'exercicis amb ordre
i claredat.
· Transformar una equació
polinòmica amb una incògnita amb parèntesi i denominadors en una altra equivalent
de la forma polinòmica habitual i resoldre aquesta equació segons el seu grau
(de primer grau o lineals, de segon grau, biquadrades i de grau superior a dues
factoritzables).
· Representar en uns eixos de
coordenades les solucions d’una equació lineal amb dues incògnites.
· Obtenir gràficament la solució
d’un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites.
· Resoldre sistemes lineals de
dues equacions amb dues incògnites pels mètodes d’igualació, substitució i
reducció, i indicar el tipus de sistema segons les solucions obtingudes.
· Obtenir la solució d’un
sistema no lineal de dues equacions amb dues incògnites si una de les equacions
és lineal.
· Obtenir la solució d’inequacions
i sistemes d’inequacions lineals amb una incògnita, expressar-la en forma d’interval
(o d’unió d’intervals) i representar-la sobre la recta.
· Resoldre inequacions de segon
grau amb una incògnita, bé reduint-les a un sistema de dues inequacions
lineals, bé pel mètode pràctic, i representar les seves solucions.
· Resoldre problemes mitjançant
equacions, inequacions i sistemes, tot indicant: l’elecció de les incògnites,
el plantejament de l’equació, inequació o sistema, la seva resolució i la
comprovació de les solucions.
· Reconèixer els avantatges que
suposa l’ús del llenguatge algèbric per representar i resoldre situacions
quotidianes, i de l’àmbit de les ciències humanes i socials.
·
Obtenció del terme general d’una successió senzilla que no sigui
progressió.
·
Recerca del terme general d'una progressió geomètrica.
·
Càlcul de la suma i el producte dels n termes d'una progressió
geomètrica.
·
Càlcul de la suma il·limitada d'una progressió geomètrica decreixent.
·
Interpolació de termes geomètrics.
·
Càlcul dels diversos paràmetres d'un procés d'interès simple i d'un
procés d'interès compost.
·
Càlcul de la TAE en un procés de liquidació d'interessos.
·
Recerca d'anualitats de capitalització i amortització.
·
Interpretació i valoració d'ofertes financeres.
·
Càlcul de l'expressió analítica d'una funció i utilització per a
obtenir imatges i antiimatges per a aquesta funció.
·
Obtenció d'imatges i antiimatges a partir de la taula de valors d'una
funció.
·
Representació gràfica d'una funció.
·
Càlcul del domini i el recorregut d'una funció numèricament i
gràficament.
·
Definició de funció injectiva, funció exhaustiva i funció bijectiva i
determinació gràfica de la injectivitat, l'exhaustivitat i la bijectivitat
d'una funció.
·
Identificació de funcions periòdiques i obtenció del període
fonamental.
·
Determinació dels intervals de creixement i decreixement i dels extrems
d'una funció a partir de la seva gràfica.
·
Realització de les operacions d'addició, subtracció, multiplicació,
divisió i composició de funcions.
·
Obtenció, a partir de l'expressió analítica d'una funció, de
l'expressió analítica de la seva funció inversa respecte de la composició i
comprovació del resultat.
·
Càlcul gràfic de límits d'una funció.
·
Càlcul gràfic d'asímptotes verticals i horitzontals d'una funció.
·
Determinació gràfica de la continuïtat i la discontinuïtat d'una funció
en un punt.
·
Recerca de la taxa de variació mitjana d'una funció entre dos punts
donats.
·
Valoració dels avantatges que planteja la utilització del llenguatge
funcional per a representar i resoldre problemes de la vida quotidiana i de
l'àmbit de les ciències humanes i socials.
·
Identificació de la gràfica de la funció constant.
·
Identificació de la funció afí.
·
Identificació de la funció quadràtica.
·
Càlcul del domini d'una funció polinòmica.
·
Identificació de la gràfica de la funció de proporcionalitat inversa.
·
Càlcul del domini d'una funció racional.
·
Identificació de la gràfica de la funció arrel quadrada.
·
Càlcul del domini d'una funció irracional.
·
Identificació de la gràfica de la funció valor absolut.
·
Càlcul del domini d'una funció definida a trossos.
·
Càlcul de la funció d'interpolació, lineal o lineal a trossos,
corresponent a un conjunt de dades i utilització per a efectuar prediccions.
·
Valoració crítica dels avantatges que planteja la utilització del
llenguatge funcional per a representar i interpretar informacions, i per a
resoldre problemes de la vida quotidiana i de l'àmbit de les ciències socials i
l'economia.
·
Reconeixement de les funcions exponencials, tant analíticament com
gràficament.
·
Representació de les gràfiques de diverses funcions exponencials i
deducció de llurs propietats.
·
Càlcul de logaritmes i d'operacions amb logaritmes.
·
Obtenció de logaritmes decimals i neperians amb la calculadora
científica.
·
Reconeixement de les funcions logarítmiques, tant analíticament com
gràficament.
·
Representació de les gràfiques de diverses funcions logarítmiques i
deducció de llurs propietats.
·
Resolució d'equacions exponencials.
·
Resolució d'equacions logarítmiques.
·
Identificació de les funcions logarítmiques i exponencials en fenòmens
de les ciències socials i naturals, i valoració de llur utilitat per a l'estudi
d'aquests fenòmens.
·
Expressió del valor d'un angle en el sistema sexagesimal, tant en forma
complexa com incomplexa, i en el Sistema Internacional, i escriptura de
l'equivalència entre graus i radians.
·
Aplicació de l'equivalència entre graus i radians per a passar una
mesura expressada en graus a radians, i a l'inrevés.
·
Obtenció de les raons trigonomètriques dels angles aguts d'un triangle
rectangle.
·
Deducció de les raons trigonomètriques dels angles de 30°, 45° i 60°, a partir de construccions
geomètriques senzilles.
·
Utilització de la calculadora per a obtenir les raons trigonomètriques
d'un angle o el valor de l'angle a partir d'una de les seves raons
trigonomètriques.
·
Recerca dels costats i els angles desconeguts d'un triangle rectangle
utilitzant el teorema de Pitàgores i les raons trigonomètriques.
·
Representació d'angles orientats en un sistema de coordenades
cartesianes i realització, si cal, de la reducció al primer gir.
·
Obtenció de les raons trigonomètriques d'un angle qualsevol.
·
Utilització de les propietats de les raons trigonomètriques d'un angle
i les relacions entre elles per a obtenir totes les raons trigonomètriques d'un
angle a partir d'una raó donada.
·
Aplicació de les relacions entre les raons trigonomètriques de diferents
angles per a calcular les raons trigonomètriques de qualsevol angle coneixent
les raons dels angles del primer quadrant.
·
Resolució de problemes de determinació d'alçàries i distàncies
utilitzant les raons trigonomètriques i el mètode de doble observació.
·
Reconeixement de la utilitat de la trigonometria per a resoldre
situacions en diversos àmbits.
·
Proposició d'exemples de variables estadístiques.
·
Identificació de la tipologia de variables estadístiques presentades.
·
Elaboració de mostres estadístiques.
·
Construcció de taules estadístiques.
·
Càlcul de freqüències absolutes ordinàries, freqüències absolutes
acumulades, freqüències relatives ordinàries i freqüències relatives acumulades
en una mostra estadística senzilla.
·
Interpretació i elaboració de diagrames de barres horitzontals i
verticals, pictogrames i diagrames de sectors.
·
Interpretació i elaboració d’histogrames, polígons de freqüències,
cartogrames i piràmides de població.
·
Interpretació i elaboració de gràfics evolutius i comparatius.
·
Càlcul dels paràmetres estadístics de centralització (moda, mitjana
aritmètica i mediana) en una mostra senzilla.
·
Càlcul dels paràmetres estadístics de dispersió (recorregut, desviació
mitjana, variància i desviació estàndard) en una mostra senzilla.
·
Càlcul i interpretació de percentils.
·
Descripció conjunta de dues característiques d'una població
mitjançant una variable estadística bidimensional i reconèixer la necessitat de
prendre una mostra per a obtenir una distribució de dades.
·
Organització d'un conjunt de dades corresponents a una variable
estadística bidimensional en una taula de doble entrada i representació
mitjançant diferents tipus de gràfics.
·
Avaluació gràfica de la independència, la dependència funcional i la
dependència estadística o correlació entre dues variables estadístiques.
·
Determinació gràfica del grau, el sentit i el tipus de la correlació
entre dues variables estadístiques.
·
Càlcul de la covariància i el coeficient de Pearson d'una variable
estadística bidimensional.
·
Obtenció de les rectes de regressió (de Y sobre X i de X sobre Y) d'una
distribució i utilització de les rectes per a efectuar prediccions, valorant la
fiabilitat del resultat.
·
Valoració de l'estadística com a element útil per a descriure,
analitzar i interpretar diferents fenòmens de l'entorn.
·
Adopció d'una actitud flexible i oberta davant del treball en equip en
la presa i l’organització de dades experimentals.
·
Reconeixement d'un experiment aleatori.
·
Construcció d'un espai mostral.
·
Definició de diversos esdeveniments i determinació de la
verificació d'un esdeveniment a partir del resultat d'una realització d’aquest
experiment.
·
Descripció del significat d’esdeveniment segur i
esdeveniment impossible.
·
Identificació de diferents tipus d’esdeveniments i càlcul
amb aquests aplicant les propietats de l'àlgebra de Boole.
·
Determinació de la compatibilitat o incompatibilitat de dos
o més esdeveniments.
·
Assignació de probabilitats a esdeveniments a partir de la
definició experimental de probabilitat o la regla de Laplace (d'acord amb
consideracions d'equiprobabilitat).
·
Diferenciació entre situacions reals, esdeveniments
dependents i esdeveniments independents.
·
Utilització de les expressions de la probabilitat
condicionada.
·
Resolució de problemes mitjançant el principi de la
probabilitat composta.
·
Càlcul de probabilitat mitjançant el teorema de la
probabilitat total i el teorema de Bayes en experiments compostos.
·
Adopció d'una disposició favorable a la utilització de
mètodes probabilístics per a analitzar i prendre decisions en situacions
d'incertesa.
·
Assignació d'una variable aleatòria discreta als resultats
d'un experiment aleatori.
·
Càlcul de la funció de probabilitat, la funció de
distribució i els paràmetres (esperança matemàtica, variància i desviació
estàndard) de la distribució de probabilitat d'una variable aleatòria discreta.
·
Interpretació del resultat del càlcul de l'esperança
matemàtica d'una variable aleatòria en el context dels jocs d'atzar.
·
Identificació de variables aleatòries que segueixin una
distribució binomial, B(n, p).
·
Aplicació del model de la distribució binomial per a
calcular probabilitats en diferents situacions.
·
Ajust d'una distribució de dades estadístiques al model de
la distribució binomial i valoració de la bondat de l'ajust.
·
Adopció d'una actitud flexible i oberta enfront les
opinions dels altres en el moment d'afrontar en equip estudis probabilístics.
·
Càlcul de la funció de densitat, la funció de distribució i
els paràmetres (esperança, variància i desviació estàndard) d'una variable
aleatòria contínua.
·
Aplicació del model de la distribució normal per a calcular
probabilitats en diferents situacions mitjançant l'ús de la taula de la
distribució normal estandarditzada.
·
Aproximació d'una distribució binomial mitjançant la
distribució normal i el càlcul de probabilitats tenint en compte la correcció
de Yates.
·
Ajust d'una distribució de dades estadístiques al model de
la distribució normal i valoració de la bondat de l'ajust.
·
Adopció d'una actitud flexible i oberta envers les opinions
dels altres en el moment d'afrontar en equip estudis probabilístics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada